Vermut

Horaris

  • Dilluns

    tancat

  • Dimarts

    12.00h - 16h / 19.00h - 24.00h

  • Dimecres

    12.00h - 16.00h / 19.00h - 24.00h

  • Dijous

    12.00h - 16.00h / 19.00h - 24.00h

  • Divendres

    12.00h - 16.00h / 19.00h - 24.00h

  • Dissabte

    12.00h - 16.00h / 19.00h - 24.00h

  • Diumenge

    12.00h - 16.00h

Preu

L'entrada al Museu és gratuïta.

on som

El Museu del Vermut es troba en un edifici modernista del carrer Vallroquetes de Reus.

Com arribar-hi

El Museu es troba a pocs metres de la plaça de Catalunya.

El negre i el blanc

El vermut és un licor aromatitzat amb herbes, format a base de vi neutre de bona qualitat, un toc d’absenta o donzell i altres espècies amargues i tòniques. De productes per macerar aquest licor n’hi ha centenars, els quals es poden combinar de mil maneres diferents. En la barreja adequada dels botànics (arrels, plantes, flors i espècies) rau la clau de l’aromatització del bon vermut.

Els enòlegs de cada marca utilitzen normalment entre 50 i 80 ingredients diferents per elaborar aquesta beguda. Això fa que el vermut sigui un dels beuratges amb una gama més àmplia de matisos, sabors i olors. I edulcorants com el sucre i el caramel, que li aporta aquell característic color daurat.

Tot i que és una beguda que ha donat la volta al món, el seu origen és típicament europeu. El trobem en dues grans famílies: el negre i el blanc. El vermut negre té l’origen a Itàlia i és més dolç, en canvi el blanc, creat a França, és més sec i té una graduació alcohòlica més alta.

Història

Història

L'origen

L’origen més remot del vermut el trobem a l’època Clàssica, ja a l’antiga Grècia barrejaven i maceraven el vi amb espècies, drogues i plantes aromàtiques per elaborar beuratges medicinals. Tot i que encara podríem anar més enrere, fins a l’any 1700 a.c, on es feien licors amb donzell, una herba que fou descoberta i utilitzada per la civilització egípcia.

El primer referent històric de l’incipient vermut el trobem l’any 1549, quan Constantí Cesare De Notevoli, en la seva obra Ammaestramenti dell’agricoltura, ens parla d’una recepta de vi amb absenta que tenia finalitats terapèutiques i curatives.

Uns anys després, el 1570, és Giovanantonio Soderini qui escriviu que el vermut és d’origen alemany i hongarès, fent referència a una beguda aromatitzada preparada als Balcans, concretament a Bulgària, i que s’anomenava Polí.

L’origen històric més recent i que ens connecta amb l’actual vermut, el trobem datat i escrit l’any 1773, quan el metge italià Villifranchi va publicar l’obra Enologia Toscana, Ossia Memoria sopra i vini, on explica per primera vegada l’elaboració d’un licor a partir de la barreja del vi amb l’absenta, que ell anomena “Absinthiamtum” o “Absinthianumvinum.”

Fou llavors, des de finals del segle XXIII, que aquests vins aromatitzats són coneguts amb el nom de “vermut”, nom derivat de l’alemany ”wermut”, paraula que vol dir donzell, que és principal ingredient en la elaboració de begudes com el vermut i l’absenta.

Tot i que en alguns documents i escrits dels segles XVII i XVIII ja trobem elaboracions i receptes que connecten amb el vermut, no serà fins a finals del segle XXIII quan aquesta beguda agafa una volada comercial i definitiva.

 

De Torí a Reus

Tot comença quan a la ciutat italiana de Torí es rescata la beguda “Alessio”, procedent del nord d’Europa. Es tracta d’una recepta que té l’origen a Baviera, on s’elabora un licor a base de vi i amb una barreja d’herbes alpines, com el donzell, al qual anomenaven “wermut wein”. Finalment, l’any 1786 es va atorgar l’invent a Antonio Benedetto Carpano, un licorista de Torí.

L’esclat del vermut té en aquella època el seu epicentre en La Bottega de Carpano, un punt de trobada de les classes més benestants de Torí i on es gaudia d’aquest vi aromàtic. Artistes, polítics i la burgesia es reunien en aquest indret per degustar el gran invent del licorista més perfeccionista de Torí, que després de moltes mescles en el seu laboratori del celler va aconseguir crear el vermut: el rei dels aperitius. Per cert, la paraula aperitiu prové del llatí aperire, que vol dir obrir la gana.

Des de llavors el vermut va començar a creuar fronteres. L’any 1821 tres licoristes de Chambery (Comoz, Chavasse i Dolin) s’atorguen la primera elaboració de vermut a França, tot i que encara no se sap qui en va ser el primer. Com que els licoristes francesos veien que no es podia competir amb el consolidat vermut italià, van crear un derivat: el vermut blanc. Per aquest motiu, sovint coneixem el negre com el vermut italià i al blanc com el vermut francès.

En la fase d’expansió del producte, destaca el primer carregament de vermut que arriba als Estats Units, procedent d’Itàlia de la mà dels germans Cora de Torí, era l’any 1838; també fou transcendental quan, uns anys després, el vermut arriba per primera vegada a Catalunya, i ho fa concretament a Reus.

  • 1
  • 2

Història

el vermut i reus

Del Reus-París-Londres al Vermut de Reus

Des de finals del segle XVII i durant tot el segle XIII, es va produir una gran expansió vinícola al voltant de Reus que va convertir la ciutat en la capital catalana de l’aiguardent. Des del port de Salou, situat a uns 10 km de Reus, cada dia salpaven vaixells que transportaven el 60% dels aiguardents que s’elaboraven a Catalunya.

El seu destí era, en gran part, els països del nord d’Europa, però també anaven carregats d’aquest beuratge cap a les colònies americanes d’ultramar. D’aquesta època prové l’expressió “Reus, París i Londres”, ja que eren les tres ciutats que cotitzaven el preu mundial de l’aiguardent.

Tot i les crisis com la de la fil·loxera, durant el segle XIX, Reus va continuar sent un dels centres vinícoles més importants del país, respectat per empresaris del sector procedents de França i Anglaterra. Fou quan el vi va treure cert protagonisme al potent aiguardent.

A mitjans del segle és quan apareix el vermut a la capital del Baix Camp, quan s’integra a l’oferta de begudes, juntament amb els grans vins blancs de la zona del Camp de Tarragona, com les varietats de macabeu, parellada i xarel·lo. El vermut, doncs, fou el darrer en arribar però en pocs anys es va consolidar en els aperitius reusencs.

Tot i que ja es produïa vermut a granel molt abans, s’ha preés com a referència l’any 1892 com la data de la primera elaboració de vermut a Reus, any en el qual Joan Gili va registrar la primera marca de vermut de la ciutat. Un any després també ho van fer Josep Boule i Enrique Yzaguirre.

Reus va ser la primera ciutat de Catalunya i de tot l’estat on es va començar a elaborar aquest licor, a finals del segle XIX hi van arribar a haver unes 30 empreses que van produir més de 50 marques diferents. Una empenta que ha catapultat el producte i la ciutat arreu del món i fins a l’actualitat, gràcies a la marca comercial «Vermut de Reus».

el

elaboració

Trucs per elaborar un vermut tradicional

A continuació us expliquem la manera d’elaborar un bon vermut tradicional i reusenc, basat en la maceració del vi. Partirem d’un vi neutre de baixa graduació, sense components aromàtics, on hi afegirem el resultat d’una barreja de botànics amb aigua i alcohol de melasses a parts iguals. Una mescla que la conservarem durant tres mesos o, en cas de reserva, durant mig any. Si tenim pressa per accelerar l’envelliment del vi macerat, cal que el sol escalfi als bidons i les garrafes on tenim el vi amb les herbes, així com sacsejar el continent cada dia, d’aquesta manera obtindrem en pocs dies la mescla final.

El procés d’aromatització el podem realitzar per infusió o per maceració, usant plantes, arrels i espècies. Si el vi és sec caldrà que afegim sucre de canya dissolt amb aigua o most de fins a 6º, serà llavors quan conservarem la barreja a una temperatura de 15º.

L’edulcoració del licor es fa amb sucre cristall, que remenarem amb el vi alcoholitzat. Per elaborar el vermut negre, cal afegir-hi caramel natural, que li aportarà el color daurat. En el cas del vermut blanc, per donar-li la transparència característica d’aquesta varietat, ho farem amb carbó decolorant.

Abans d’afegir els extractes i les herbes, convé refredar i filtrar el vi base, aquest procés ens ajudarà a eliminar els components no desitjats i les impureses. Per elaborar quantitats petites de vermut, de 20 a 25 litres, és recomanable macerar directament el vi base amb les herbes. I per a quantitats més grans, de més de 100 litres, és preferible la infusió hidroalcohòlica calenta i calculant uns dos litres d’infusió per cada 100 de vi base.

Cal tenir present que el vermut recent preparat no acaba de lligar bé els sabors i les aromes, i que només amb paciència i una bona criança aconseguirem un envelliment desitjat. El filtratge i l’esterilització de la beguda serà el darrer pas abans de l’embotellament.

Alguns dels principals ingredients del vermut: absenta seca, arrels de genciana, fulles seques de camamilla, gingebre, palets de canyella, sàlvia seca, pell de taronja i de llimona, beines de cardamom, llavors de coriandre, vi lleuger i xerès dolç o sec. I sobretot no us oblideu les olives, l’ingredient final que tota presentació d’un vermut ha de tenir.

curiositats

curiositats

Sap quins famosos adoraven el vermut?

Tots recordem l’agent secret 007, James Bond, com degustava un Dry Martini després de cada missió. I és que la tradició de beure i fer el vermut també ha arribar a personatges universals, a continuació en descobrim alguns:

Cary Grant: Abans de començar cada rodatge l’elegant actor nord-americà bevia un vermut ben fred amb una oliva, ell assegurava que aquest combinat l’ajudava a calmar els nervis escènics.

Salvador Dalí: Diuen les males llengües que algunes de les millors obres de excèntric pintor foren creades amb l’ajuda d’un parell de gots de vermut de més. El que sabem segur és que Dalí bevia vermuts clàssics amb la companyia de la Gala, la seva musa.

Richard Nixon: Per oblidar la seva marxa obligada de la Casa Blanca, a causa del escàndol del Watergate, el president americà es va beure un parell de vermuts negres, als que sembla que ja hi estava acostumat.

Frank Sinatra, Glenn Ford, Oprah Winfrey, Franklin Roosevelt o Ernest Hemingway són altres personatges famosos que també van practicar l’art del vermut.

Història
el vermut i reus
elaboració
elaboració
elaboració