Una vida darrera del vermut

El reusenc Joan Tàpias té una col·lecció amb més d’un miler d’ampolles d’aquesta beguda procedents de tot el món

No podia ser d’altra manera. El més gran col·leccionista de vermuts i de material promocional relacionat amb aquesta beguda havia de ser de Reus, i així és. Es pot dir que Joan Tàpias s’ha passat més de mitja vida buscant per tot el món qualsevol ampolla o qualsevol material que tingui relació amb aquesta beguda tan popular fa unes dècades i que va tenir a la ciutat de Reus la principal productora de l’Estat. Tot va començar l’any 1982, quan el pare d’aquest col·leccionista li va regalar una ampolla de Cinzano. A partir d’aquest moment, Tàpias –que reconeix que sempre ha estat col·leccionista de mena va decidir centrar la seva afició en aquesta beguda, tot i que en aquella època vivia a Andorra i no era tan fàcil aconseguir aquest material. “Jo sabia que Reus havia estat molt important, amb més de 30 empreses que es dedicaven a produir aquesta beguda i 50 marques diferents de vermuts, i per això vaig començar a buscar aquest material per tot arreu”, reconeix des de la seva oficina on, per fi, ha pogut organitzar el seu museu particular que està format per prop de 1.100 ampolles de vermut procedents de tot el món –Espanya, els Estats Units, Itàlia,Turquia, Israel, França o països més exòtics com el Japó, Polònia o Mèxic– i més de 2.500 objectes i material promocional relacionat amb les principals marques del sector. Una de les principals satisfaccions de Tàpias és que el mu- seu de l’empresa italiana Martini exposa a Torí una rèplica del seu catàleg de peces, que està integrada per més de 2.500 referències entre cartells, cendrers, ampolles, factures, llibres, cartes de joc i altres materials que les empreses utilitza- ven de forma regular per donar a conèixer el producte. “Em van convidar a Torí i realment van quedar molt satisfets amb el que els vaig oferir”, explica. Tàpias està convençut que la seva col·lecció és la millor del món perquè creu que “és única”, i que fins i tot posseeix algunes ampolles o algun material que ni les empreses de la ciutat com ara Yzaguirre o Miró tenen al seu propi arxiu. “Han estat trenta anys de dedicació al vermut. Primer d’una forma molt artesanal i després, gràcies a internet, ha estat molt més fàcil per poder contactar amb col·leccionistes d’altres països i poder intercanviar ma- terial o directament comprar algun producte que considero que ha de formar part d’aquesta col·lecció”, explica mentre assegura que una de les grans passions que té és recopilar també totes les begudes que te- nen relació amb Reus, afortunadament una afició molt més barata que la dels col·leccionistes de brandi, que “han de pagar quantitats molt importants per algunes ampolles”. El col·leccionista reconeix que en ocasions havia mantingut converses amb l’Ajuntament de Reus per mirar de fer pública aquesta col·lecció, tot i que aquestes converses no van fructificar en el seu dia. Ara, per tant, la col·lecció és per al seu propi gaudi i també per a amics i col·leccionistes que en ocasions el truquen per veure la col·lecció i intercanviar alguna peça. Amb això i un glopet de vermut de tant en tant diu que en té prou. La Vanguardia.